Pàgines

divendres, 31 de maig del 2013

Evolució de l'esperanto en 125 anys

L'esperanto, que l'any 1887 comptava amb només cinc parlants i, per tant, podem considerar que ocupava el darrer lloc en el rànking de les prop de 7.000 llengües del món, ha fet un progrés força considerable pujant fins a situar-se entre les 50 llengües més parlades actualment. Segurament mai en la història, una llengua, en un periode de 125 anys a arribat a escalar posicions amb tanta rapidesa. Al voltant de l'any 1900 hi havia unes cent persones que parlaven esperanto de forma fluida i regular. Avui dia es calcula que n'hi ha unes cent mil. En cent anys doncs, el nombre es va multiplicar per mil. Un progrés així no s'habia donat mai a la història de la humanitat (l'anglès va necessitar 400 anys per multiplicar-se per cent, entre l'any 1600 i avui, passant d'entre 3 i 5 milions de parlants nadius als aproximadament entre 300 i 500 milions d'ara. L'any 1887 (quan va aparèixer l'esperanto), l'anglés tenia uns 100 milions de parlants - la suma dels habitants de Gran Bretanya i Estats Units; Així, des de llavors s'ha multiplicat per entre tres i cinc vegades el nombre de nadius, potser per 20 si comptem el nombre de gent que més o menys domina la llengua).

Informació extreta de la Vikipedio

dimecres, 29 de maig del 2013

dimarts, 28 de maig del 2013

Rebelión entrevista a Joan Català, programador informàtic i activista social)

http://rebelion.org/img/cabecera_noticia.jpg

Entrevista a Joan Català i Piñón, autor de “Tus hijos deberían comer más coliflores y aprender un poco de Esperanto” (Ed. Comú) “El Esperanto pone en situación de igualdad a todos los hablantes, sean de lenguas hegemónicas o minoritarias” 


-Titulas tu libro a la manera surrealista, “Tus hijos deberían comer más coliflores y aprender un poco de esperanto”. ¿Qué relación tienen las coles y el esperanto?

El título es pura creatividad para captar la atención del lector. No me gustaba la idea de poner un título aburrido y pensé que un título rocambolesco haría que la gente cogiese el libro para intentar averiguar de qué se trata esa obra que tienen en las manos.

 -Afirmas que el esperanto es un idioma “fácil” y “democrático”. Que en un año todos los niños del mundo podrían aprender a comunicarse en esta lengua. ¿Qué lo hace tan sencillo? ¿De qué lenguas bebe su vocabulario? ¿Qué singulariza al esperanto respecto a otros idiomas? 

El idioma internacional esperanto es un idioma planificado con el objetivo de que pueda servir de lengua auxiliar para hablantes de dos lenguas distintas, con lo cual se trata de un idioma regular, con 16 reglas básicas que lo regulan, no tiene excepciones y tiene un sistema de afijos (prefijos y sufijos) que dan lugar a nuevas palabras fácilmente. Hay que decir que esta estructura es típica de los lenguajes asiáticos. Si le dices a un chino o coreano que el esperanto es artificial porque construyes las palabras desde prefijos y sufijos, se reirá de ti, ya que sus idiomas funcionan igual. A esto se le llaman lenguajes aglutinantes. Además, las 16 reglas hacen que sea un idioma lógico, lo mismo que hacen los niños cuando dicen “rompido” o “andé” y su madre les corrige diciéndoles que se dice “roto” y “anduve”. Con el esperanto, contrariamente al resto de idiomas, no experimentas esos errores pues tiene una estructura lógica. Se escribe como se lee y se pronuncia como se escribe, y no tiene sonidos difíciles (como el francés, inglés, chino, ucraniano...), y se sabe que el esperanto es mucho más fácil para un chino mandarín que su propio idioma chino mandarín (o que el portugués, inglés, persa, ruso, español, etc) porque son sonidos “la, le, li, lo, lu, ta, te, ti, to, tu, pa, pe, pi, po, pu, etc...” y no tiene rarezas. A la gente que lo escucha por primera vez le parece una mezcla entre checo, polaco, italiano o brasileño, para que os hagáis una idea del sonido.

 -¿Cuándo surge el esperanto y en qué contexto? 

 Contrariamente a lo que la gente cree, no existe un idioma planificado, sino aproximadamente 670. Un sacerdote alemán Johann Martin Schleyer había creado e impulsado el idioma Volapük (vol = mundo, pük = lengua) en 1879 y comenzaba a tener una gran comunidad de hablantes por toda Europa, pero él se adjudicó la posesión de dicha lengua internacional. Pero pronto, en 1887, un humilde judío llamado Luis Lázaro Zamenhof anunció la “Lingvo Internacia” bajo su pseudónimo, Dr. Esperanto, que significa en esperanto “el que tiene esperanza”. Toda la comunidad del Volapük se pasó a este idioma ya que era una genialidad por su lógica, por su estructura y por su facilidad de aprendizaje. Muy pronto se constituyeron asociaciones de esperantistas por toda Europa, que impartían cursos de la lengua internacional. Zamenhof ofreció “libre” esta lengua a los lingüistas sin importarle sus derechos de autor. Esto provocó el mismo sentimiento de instrumento universal que, 1 siglo después, ha provocado el Software Libre en la comunidad informática. A menudo, en la comunidad esperantista se dice que Zamenhof fue el primer Hacker que promovió el conocimiento universal y la libre circulación de las ideas.

Per continuar llegint l'entrevista podeu anar a Rebelión.

dijous, 16 de maig del 2013

Crec en l'esperanto (Claude Piron, psicòleg, lingüista, traductor. Namuro, 1931-Gland, 2008)


Crec en el bé, crec en l'esperanto
Crec en el bé. Contrariament a molta gent, crec que el bé no és totalment simètric amb el mal sinó que el supera ampliament. Una casa mal construida s'esfondre, una casa ben construida resisteix els atacs, per durs que siguin, de les forces naturals. Per això no tinc cap dubte sobre el futur de l'esperanto. Si el comparem amb altres maneres de comunicar-se entre pobles, està prou clar que és la millor. estic convençut que l'esperanto és una concreció del bé.

Existeixen tres sistemes per a la comunicació internacional: el burocràtic, el salvatge i el democràtic.
El sistema burocràtic és el que regeix a les grans organitzacions internacionals com les Nacions Unides o la Unió Europea. Com tots els sistemes burocràtics, aquest esmerça quantitats gegantines de paper, temps, diners, electricitat, energia humana...per uns resultats esquifits. I això ho paguem els ciutadans amb els nostres impostos.

El sistema salvatge és aquell en el qual una llengua, i per tant una cultura, una nació o grup de nacions, rep una posició de monopoli, no per els valors pròpis de la seva llengua o la seva cultura sinó per factors polítics, econòmics i similars, els quals no tenen res a veure amb la necessitat d'una comunicació que sigui satisfactòria per tothom. Així va ser el sistema de comunicació que es va basar en el francès durant el segle dinou i així és el sistema actual que utilitza l'anglès. aquest sistema, que privilegia els membres d'una cultura, té moltes consequències indesitjables, creant al món desequilibris perillosos, per no parlar dels efectes catastròfics a nivell cultural en cas de continuar aquest sistema invasiu.

Tant al sistema burocràtic com al sistema salvatge els falta un dels ingredients principals de la bondat humana, el sentiment. Són sistemes insensibles, els falta l'empatia, la comprensió, el sentit de justícia i de comunicació confortable, l'atenció a les necessitats dels petits, dels febles, el respecte a la dignitat i al dret de cada persona a ser escoltat i comprès sense dificultats.

El tercer sistema és el democràtic. És diu esperanto. com tot afer democràtic, té moltes mancances, moltes imperfeccions, però tanmateix, és el sistema més just, més eficaç i satisfactori, tant a nivell social com psicològic. En una paraula, és bo. Va nèixer de la bondat d'una persona, d'un sentiment de compassió (co-passió)*, de solidaritat, de l'exigència de justícia i de dignitat. Sí, l'esperanto és bo. Per això sobreviurà als altres sistemes.

Crec en l'esperanto. crec que aquesta llengua és molt més valuosa del que els sembla a la majoria dels esperantistes. Crec que en un futur, l'esperanto resoldrà molts problemes de la humanitat, molts més dels que hom imagina ara, fins i tot més dels que imaginen els nostres simpatitzants. Penso que l'esperanto ens lliurarà de molts patiments dels que encara no som gaire conscients i que són deguts a la manca d'una eina per a la comprensió mútua.

Claude Piron.

*el parèntesi és meu, donada l'ambigüitat de l'expressió "compassió"
La foto que acompanya el text pertany a la Viquipèdia.

Fragment del llibre: "Vojaĝo en Esperanto-lando" lliçó 3.


dimarts, 14 de maig del 2013

Cant coral en esperanto

Si no heu sentit mai com sona l'esperanto cantat de forma coral, aquí teniu un tast. El mateix títol del tema està també en esperanto, La memoro de la ŝtonoj (La memòria de les pedres). Si voleu veure una aplicació subtitulada, hi ha un altre video. Nota: en esperanto és la introducció, més endevant la llengua canvia a l'anglès.

divendres, 10 de maig del 2013

Comunicat de l'Associació Catalana d'Esperanto al voltant de la nova llei de l'Aragó

L’Associació Catalana d’Esperanto (Esperanto*CAT) condemna de manera enèrgica la derogació de la Llei de llengües d’Aragó i la perversa i ridícula denominació de LAPAPYP i LAPAO a l’aragonès i al català respectivament, llengües amenaçades que entren en un periode greu d’extinció.
Ens preguntem també per què no ha canviat de nom el castellà.
La comunitat acadèmica internacional sap que les llengües pròpies de la comunitat autònoma d’Aragó són l’aragonès, el català i el castellà.
La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries compromet les autoritats (articles 7.1.b i 7.1.e) a respectar l’àrea geogràfica de cada llengua i les relacions entre els territoris en què es parla. El Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha recomanat (el 2005 i el 2008) a l’Estat espanyol que apliqui un marc jurídic específic que protegeixi el català i l’aragonès de l’Aragó, usant exactament aquestes denominacions.
Seguint les passes de l’Institut d’Estudis Catalans, Esperanto*CAT dóna suport a la declaració que les entitats agrupades sota el nom d’Iniciativa Cultural de la Franja han fet sobre l’afer.
Manifestem el nostre suport als 45.000 parlants de català i als 20.000 parlants d’aragonès, que acaben de patir un revés als seus drets lingüísics i denunciem el cinisme i el sarcasme, per no dir humor negre, amb el que el Partit Popular, amb el suport del PAR, està duent a terme aquest lingüicidi ridiculitzant.
Saludem tots els catalanoparlants de la Franja i els aragonesoparlants d’Aragó, així com tota la gent amb consciència lingüística del país, que ha fet literatura, audiovisuals, revistes, diaris, teatre, còmics i han treballat per portar la llengua pròpia a l’escola. Els mostrem el nostre reconeixement per la feina feta i els encoratgem a seguir endavant amb llur tasca, si cal, desobeint la llei; una llei injusta i ridícula que no només va contra els drets lingüístics –per tant drets humans–, sinó que a més a més se’n burla.

Font: Esperanto.cat

dimarts, 7 de maig del 2013

Un oasi de pau a Israel


A mig camí entre Jerusalem i Tel-Aviv hi ha una vila cooperativa on conviuen arabs palestins i jueus, anomenada en esperanto La Pacoazo (Neve-Shalom / Wahat al-Salam). Va ser fundada a començaments dels anys 70, sobre uns terrenys llogats al monestir de Latrun. Al voltant del 2002 hi vivien 40 famílies i 10 més estaven construint-t'hi les seves llars.
A La Pacoazo es mostra com és possible la convivència entre jueus i palestins en base a la mútua acceptació, respecte i col·laboració. Autoadministrats de forma democràtica, la comunitat no està lligada a cap partit o moviment polític. Les principals iniciatives dutes a terme són: un espai comunitari per a bebès, un jardí d'infancia, una escola de grau elemental, un institut de la pau, un centre d'acollida i un centre per a la pluralitat espiritual.
Per a més informació i notícies actualitzades en diferents idiomes poder anar a  http://www.nswas.com/

dijous, 2 de maig del 2013

El 1er de maig ja parla també en esperanto

Durant la manifestació el 1er de Maig a Barcelona, la Confederació General de Treballadors (CGT) va voler posar de manifest que també en esperanto es poden reivindicar els drets dels treballadors i dels ciutadans. Font: www.rojoynegro.info/cultura-libre

 1-a de Majo en Hispanio