Pàgines

divendres, 29 d’abril del 2011

Recordant...Josep Pellicer Gandia

Josep Pellicer Gandia
Josep Pellicer Gandia: El 27 d'abril de 1912 neix al Grau de València (País Valencià) el militant anarquista i anarcosindicalista Josep Pellicer Gandia. Fill d'una família de l'alta burgesia --el seu avi Vicente Gandia Pla va fundar les bodegues Castillo de Liria--, Josep Pellicer tenia una àmplia cultura, adquirida en part gràcies als seus estudis amb els jesuïtes; va ser poliglota (a part de català i de castellà, parlava francès, anglès i esperanto), dactilògraf, tipògraf i un expert comptable. Estudiant esperanto va conèixer la seva companya, Maruja Veloso, una de les primeres dones que va estudiar medicina a València. Als 17 anys ja participava en activitats anarquistes i en 1931 era el secretari de l'Ateneu de Divulgació Anarquista de València, dedicat al foment de les idees i a la formació dels treballadors. S'adhereix en 1932 a la CNT com a mecanògraf, en el Sindicat Mercantil, ja que treballava com a comptable a les bodegues familiars Castillo de Liria, i militarà en el grup de la FAI de Segarra i Roque Santamaría, destacant la seva vàlua en l'estratègia de vagues. Va representar el Comitè Regional de la Federació de Grups de Llevant en el Ple Peninsular celebrat a Barcelona a finals de juliol de 1932. L'any següent va ser cridat a files, però, en no presentar-se, va ser declarat pròfug. Partidari de l'acció directa, practica «expropiacions» per finançar el moviment. Marxà a París i després a Marroc, des d'on va tornar de bell nou a París, però va tornar a València, on va ser detingut i portat al penal de Lleida. L'octubre de 1934 es trobava a la caserna del Carme (Manresa), on havia organitzat un grup, i durant la vaga insurreccional d'octubre, Pellicer va aixecar la guarnició. Quan va fracassar la insurrecció va  ser detingut i més tard jutjat per un tribunal militar a Castelló, que el va condemnar a la deportació. L'advocat Reina Gandía, un familiar influent, el va treure del vaixell que el portava a Villa Cisneros. Fins al 19 de juliol va passar el temps entrant i sortint de presó; una vegada, fins i tot, va aconseguir fugir-ne fent un túnel. També s'ha de dir que va militar en el grup «Nosotros» de la FAI i en els comitès de defensa de la CNT. Després del cop militar de juliol de 1936, prendrà part en la formació de la famosa Columna de Ferro, que partirà a lluitar al front de Teruel (batalles de Sarrión i Puerto Escandón). L'octubre de 1936 és ferit a València, durant els combats entre anarquistes i comunistes, després que aquests darrers assassinessin un cenetista. El desembre de 1936 signa la ponència de reorganització de la Columna de Ferro i el març de 1937 aquesta és militaritzada (83 Brigada Mixta) i Pellicer és nomenat comandant, però poc després serà ferit. Va ser empresonat a la txeca comunista barcelonina de Valmajor, després al vaixell presó Uruguai i finalment al castell de Montjuïc; després mesos «desaparegut», va aconseguir sortir de la presó Model de Barcelona el 31 d'agost de 1937. Cap d'un batalló fins a la desfeta republicana, durant els últims dies de la guerra, a València, va repartir mil dòlars que quedaven a la caixa dels sindicats entre els obrers presents per preparar la seva sortida del país, sense guardar-se'n cap cèntim. Serà detingut a Alacant en 1939 pels italians i empresonat al castell de Santa Bàrbara on fou salvatgement torturat. L'abril de 1942 Ramón Serrano Suñer es desplaçarà a la presó Model de València acompanyat de l'ambaixador alemany per proposar a Josep Pellicer la creació i l'organització de cèl·lules desestabilitzadores anticomunistes que actuarien a Alemanya i al nord d'Àfrica, a canvi se li va oferir la vida i altres coses; aquella mateixa tarda les autoritats franquistes van proposar Peiró, tancat a la mateixa presó, l'organització d'un sindicat vertical a canvi de la seva vida; ambdós van rebutjar l'oferta. El 26 de maig de 1942 va ser condemnat a mort pel Tribuna Militar de València i afusellat el 8 de juny de 1942 --després de 12 simulacres-- al camp de tir de Paterna (l'Horta Oest, País Valencià) per les tropes franquistes, juntament amb el seu germà Pere, també cenetista, i altres militants llibertaris. Certs sectors del moviment llibertari l'anomenaven el Durruti valencià. La seva filla, l'actriu Coral Pellicer Veloso (València, 1937), s'ha encarregat de salvaguardar-ne la memòria.

dimecres, 27 d’abril del 2011

Bicicletada a la fí del món

Fa dos anys, l'abril de 2009, Rose Sanz i Cyrille Pinardon vàren començar un viatge al voltant del món en bicicleta sortint de la ciutat de Narbona. Podeu fer un seguiment d'aquest viatge a través de la seva pàgina www.horizonto.net.

Ara són a les darreres etapes d'aquesta aventura i us conviden a prendre-hi part, fent vosaltres també un tros de camí amb ells amb les vostres bicicletes.

El pla previst consta d'uns 360 km. dividits en 7 etapes prou fàcils, per tal adaptar-se als participants encara que estiguin poc habituats a pedalejar. Hi haurà prou temps per visitar bells paratges i divertir-se. Els detalls del pla s'aniran consensuant amb els participants. Es pot participar lliurement, una estona, des del començament o des d'un lloc determinat.

Per als catalans que s'animin, la cita és a l'
estàtua de Colom de Barcelona, l'1 de maig a les 10 h. 
Es pot demanar més informació en esperanto, francès o alemany  a l'adreça de Lars: lars.duisburg (caragol)gmx.de

dijous, 21 d’abril del 2011

Sant Jordi al Museu

Aquest any el Museu d'Esperanto de Subirats munta una parada de llibres per Sant Jordi. La podreu visitar a la plaça central de Sant Pau d'Ordal i combinar-ho amb una visita específica al mateix museu.
Entre les diferents obres que es podran comprar, hi haurà també uns quants exemplars del Vocabulari Familiar Català-Esperanto (imatge superior).

divendres, 15 d’abril del 2011

Premi al foment de valors republicans

L'Associació Catalana d'Esperanto, premi al Foment del Valors Republicans
L’Associació va rebre el guardó pels valor de la llibertat, la igualtat i la fraternitat en els 100 anys d’existència de l’entitat i que té la seva seu a la ciutat de Sabadell
.
Coincidint amb el 80è aniversari de la Proclamació de la República Catalana, Esquerra-Sabadell va commemorar-la amb l’entrega del VII Premi al Foment dels Valors Republicans que en l’edició d’enguany ha volgut reconèixer el treball de l’Associació Catalana d’Esperanto pels valor de la llibertat, la igualtat i la fraternitat en els 100 anys d’existència de l’entitat i que té la seva seu a la ciutat de Sabadell.

Durant l’entrega de premis es van projectar dos audiovisuals, el primer amb les paraules que el President Francesc Macià va utilitzar per proclamar la República Catalana i, el segon titulat a Esquenes de Gegants, vídeo commemoratiu dels 80 anys de la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya com a partit.

Font: Asabadell.cat 

dilluns, 11 d’abril del 2011

Els Jocs en la Història

La jornada va començar amb la presentació de la Jornada per part de Juli Gendrau (alcalde de Berga), Carme Jiménez (Directora de l'Institut Ramon Muntaner) i Roger Costa (membre del Servei Patrimonial Etnològic). Posteriorment es va fer un homenatge a Joan Sans i Mercadal que ens va deixar el passat 1 de febrer.

Intervenció de Raül Hernández
La primera ponència va anar a càrrec de Cris Molins. Aquesta antropòloga en va fer veure la importància del pati com espai de joc i les deficiències que tenen els patis que ella ha estudiat.

Xavi Camino va aprofundir sobre l'escalada a la zona de la Foixarda, l'Ecuavoley i l'Skateboard a la ciutat de Barcelona.

L'antropòleg Raül Hernández ens va fer veure la importància dels espais urbans en el joc. Sembla ser que cada cop els nens de les ciutats juguen menys al carrer.

Jugant amb els jocs de taula
Alfonso González ens va explicar com el fet casteller feia a la vegda de element integrador de persones de fora i com la consciència de grup feia de vertebrador entre diverses cultures i nacionalitats.

El psicòleg Jaume Bantulà va analitzar el joc des d'una visió interdisciplinar per donar-nos una visió més completa d'aquest fet cultural.

Durant aquestes presentacions es va fer la presentació de les actes de les jornades anteriors celebrades a Figueres.

Posteriorment i abans d'anar a dinar vam jugar amb una selecció de jocs de taula molt entretinguts.

Part del dinar
El dinar va ser magnífic amb plats típics del Berguedà (patates emmascarades, mongetes, carn a la brasa...).

A la tarda Àngela-Rosa Menages i Joan Lluís Monjo ens van parlar sobre els jocs dels emigrats valencians a Algèria durant la colonització francesa.

Abel Sensarrich ens va explicar com les bitlles catalanes es van integrant dins les federacions internacionals i com ha arribat al reconeixement total.

Andrés Payà, professor de la Universitat de València ens va parlar de com la concepció del joc ha anat variant segons el moment històrico-polític al llarg del segle XX a Espanya.

Monste Piñeiro i Biel Pubill
L'antropòloga Maite Marin ens va parlar de les seves experiències en el seu treball de camp a Caldes  i com influeix la participació en el joc.

Miqui Giménez ens va parlar com els jocs integren a persones nouvingudes poblacions pirenaiques a partir dels projectes "Avant la Roda" i "Jocs a la festa".

L'arqueòloga i dinamitzadora del Museu de l'Esperanto de Subirats, Monste Piñeiro, ens va mostrar com a través del joc es pot arribar a apendre un idioma com l'esperanto.

La última intervenció va ser la més especial. Els representants del Consell d'Infants de Berga ens van explicar les semblances i diferències de com jugaven els nostres avantpassats i com juguen ells. Una de les millors intervencions de tota la Jornada.

La Jornada es va acabar amb un debat per posar les experiències i opinions en comú i una visita a la casa de la Patum de Berga.

Cal felicitar a l'organització per dos motius principals: l'espai i l'organització. L'espai: el pavelló de Suècia és un espai idoni per fer-hi conferències. Els seients eren molt còmodes i l'acústica perfecta. L'organització va estar en tot moment pendent de les necessitats dels ponents, comunicants i participants. A tots felicitats! La següent trobada a Móra la Nova a la Primavera de 2012. US HI ESPEREM!!
 

dijous, 7 d’abril del 2011

Esperanto en Marxa, ruta de Collserola

El proper 17 d'abril torna una nova edició d'Esperanto en Marxa, una sortida per caminar i endinsar-nos tant en la natura com en l'esperanto. Aquesta vegada, Esperanto en Marxa té com a objectiu posar en pràctica el nostres coneixements. Si has fet algunes classes de l'idioma o coneixes la mecànica de construcció de seves frases, ara tens l'oportunitat de sentir com sona i d'incorporar-te a les converses.
L'excursió serà una passejada apte per a tothom, grans i petits, travessarem fonts i boscos i xerrarem de temes interessants, entre ells la propera Iberia Renkontiĝo/ Aplec Internacionalista a Cassà de la Selva, una trobada internacional que es fa a mitjan de maig on podreu fer amistat amb gent de diferents països. Tot una immersió en l'esperantisme. La cita és:
Esperanto en Marxa
Font de la Budellera i contorns
Lloc de trobada: estació dels FFCC Baixador de Vallvidrera
dia: 17 d'abril
horari: 09:00 h. a 13:00 h.
Requeriments: els habituals per a una excursió matinal per la muntanya, calçat adequat, entrepans o carmanyola, cantimplora, etc. L'activitat, llevat dels bitllets de tren, és gratuita. no obstant portarem alguns diccionaris per si algú en vol comprar.
Els que estigueu interessats podeu anunciar la vostra participació escrivint a k.berga@gmail.com o trucant al 66 45 1717 3

dilluns, 4 d’abril del 2011

La Noche Despierta parla de l'esperanto

Esperanto, lengua universal perseguida

Cuando el polaco Lázaro Zamenhof creó el esperanto confiaba en que se convirtiese en una lengua universal. Sin embargo, su historia encierra persecución y muerte. Sus hablantes fueron perseguidos en la Alemania nazi, en la URSS de Stalin y en los EE.UU. de McCarthy. A pesar de todo sigue siendo una lengua viva ligada a nombres como Julio Verne, Leon Tolstoy, Miguel de Unamuno, J.R.R. Tolkien o Charles Chaplin ¿Es la consecución de un idioma universal una utopía? Reflexión de Roberto Moso en un nuevo "Escrito en la Niebla". Foto: historiadelaescrituramarinos4.wordpress.com.