Tarín va ser el precursor a Tarragona d’esports incipients i la seva incidència en la nostra societat va ser tan intensa i destacada que encara en l’actualitat moltes persones el consideren el fundador del Club Gimnàstic. Res més lluny de la realitat. L’entitat grana va ser oficialitzada l’1 de març de 1886 i el seu punt de partida va ser l’acord assolit per dotze persones, que van decidir que el primer president fos Joan Estil· les. El suís sí que va introduir diverses modalitats esportives i va ser el màxim instigador de l’aterratge del futbol a la nostra ciutat, però no va formar part del nucli promotor de l’entitat que aquest any celebra el seu 125è aniversari.
Haurien de passar tres anys fins l’arribada de Tarín a Tarragona procedent de València, ciutat a la qual va arribar per mar l’1 de desembre de 1887 en un vaixell que havia partit de Marsella. El carisma del suís es va fer patent als pocs mesos de residir en la que ja mai va deixar de ser la seva ciutat. Un periodista de l’època el va definir amb les següents paraules: “És jove tan il.lustrat i distingit com valent i arriscat fins a la temeritat”.
El 1918 l’Ajuntament li va nomenar Fill Adoptiu. Amb aquest motiu, E. Estellés va escriure a la premsa local un article on destacava que quan Tarín va arribar a Tarragona i establir la seva residència “estava en la plenitud dels seus grans facultats, les quals va desenvolupar en els esports ciclisme, natació, rem, gimnàstica, esgrima, futbol, pilota basca , patins, excursionisme, equitació i tir “.
Tarín va protagonitzar diversos reptes que eren destacats en els mitjans de comunicació del moment. Només uns mesos després de trepitjar per primera vegada Tarragona va fer una peculiar aposta, que va guanyar. Nedar les vuit milles que separaven els Banys del Miracle i l’extrem del moll i el retorn fins al punt de sortida en quatre hores i vint minuts. Va ser, sense cap dubte, un dels primers ‘tragamillas’ que es van aventurar a nedar al mar llargues distàncies.
El polifacètic suís de Lausana va participar en múltiples proves ciclistes. Es calcula que va pedalejar prop de 300.000 quilòmetres, protagonitzant llargues excursions que el van portar a Logronyo, Vitòria, Saragossa o Barcelona. Entre les seves proeses, van destacar els seus desplaçaments en rústiques bicicletes des de Tarragona a Ginebra i Mònaco, en què va invertir vuit i quinze dies, respectivament, i una etapa de 235 quilòmetres de distància, realitzada el 1896, que l’obligà a romandre sobre la bicicleta des les cinc del matí fins a les vuit del vespre. A més, va batre el rècord en la distància de cinquanta quilòmetres en una pista que hi havia al barri barceloní de la Bonanova, amb un registre d’una hora i 28 minuts.
Estellés destacava en el seu escrit que Tarín va fer en deu mesos prop de 10.000 quilòmetres, pel fet que per negocis es desplaçava tres dies per setmana a Vilafranca del Penedès. Igualment, el 1896 va fer amb bicicleta altres 19.000 quilòmetres, a una mitjana de cinquanta diaris.
William Tarín va propiciar el 1908 el naixement de la segona prova ciclista per etapes del món -la Volta a Tarragona-i només superada pel Tour de França en antiguitat, va fundar el Club Velocipedista, va ser delegat del Touring Club de France, corresponsal d’’El Mundo Deportivo’ i redactor de ‘Tarragona Sport’, promotor del primer partit de futbol disputat a la ciutat i un activista cultural, com demostra la conferència que va organitzar a l’Ateneu Tarraconense el 1907 per informar del naixement d’un nou idioma: l’esperanto.
Tarín va morir a Madrid el 1926, a l’edat de 57 anys, deixant rere seu una estela inesborrable d’èxits assolits en el món de l’esport de Tarragona. Aquest any es compleix el 85 aniversari de la seva desaparició. Un bust situat a la rotonda del Palau Municipal recorda la seva figura.
Carles Gosálbez
Font: Tarragona 21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada