dimecres, 25 d’agost de 2010

La batalla del rei Nhúryn


'Yazar l'escriptor' és el nou curtmetratge de Rubèn Carcellé. L'obra, gravada en part al país, relata la història dels reis Katitzah i Nhúryn

Periodic
Enemics Rubèn Carcellé i Roger Soler, durant una batalla. Foto: BRAIN STORM PRODUCTIONS

¿Com poden arribar un reina oriental, el seu rei i l'enemic de la corona al Principat d'Andorra? Doncs a través del curtmetratge Yazar, l'escriptor. L'obra és fruit de la iniciativa de Rubèn Carcellé i la productora de la qual forma part, Brain Storm Productions que es va estrenar a Internet fa pocs dies. La creació, que va rodar una batalla al país, és una història de gènere fantàstic realitzada pel conductor dels informatius del cap de setmana a Ràdio Nacional d'Andorra.

El producte, d'estètica oriental, parla del conte que Yazar, un jove escriptor, explica a la seva neboda Dzeema. A partir de les paraules de l'autor, el públic s'endinsa en la vivència de la reina Katitzah i el seu marit, Nhúryn, a qui el malvat Araur vol donar mort. La producció feia mesos que estava en marxa, però la manca d'hores de coincidència entre els integrants va obligar a gravar a trossos.

Així, en els moment lliures de feina els protagonistes van arribar a trepitjar escenaris tan diversos com el Port d'Envalira, els llacs de Tristaina, el claustre del Monestir de Ripoll, Pedrera de Tragó o el Delta de l'Ebre. Els protagonistes de la història van ser el mateix Carcellé --que dóna vida al rei i al príncep--, acompanyat amb Alba Sánchez i Roger Soler com a actors protagonistes i Agustí Mas com a operador de càmera. El rodatge no va ser fàcil i els seus membres es van trobar amb les situacions més diverses. "Estàvem gravant una escena en un pont, on se simulava que tiràvem un infant a un riu, quan van venir els Mossos d'Esquadra a preguntar què fèiem", va relatar el director. Yazar l'escriptor és un curtmetratge de pressupost zero, però els creadors van decidir no descuidar cap escena i han tractat visualment cada seqüència de la història. A més, la història té una característica lingüística molt particular: tota la pel.lícula es va gravar en un idioma totalment inventat per Carcellé: el Nhúryn. Aquesta particularitat ha fet que els productors hagin decidit incloure subtítols en català, castellà, angles Aquest recurs no és la primera vegada que forma part de la creació de l'autor que el va començar a utilitzar el 2001, en diversos escrits curs i personals. El curtmetratge, que es pot veure en línia a través de www.brainstormproductions.cat. aviat també estarà disponibles en esperanto. Pel públic que en vulgui més, la pàgina web també acull altres creacions del mateix autor. Com se sol dir, passin i vegin. cultura@andorra.elperiodico.com

divendres, 13 d’agost de 2010

Hi havia una vegada el Ĉiam Ajn...

LLORENÇ MASSAGUER PROPIETARI DE LA SALA MARISCAL DE L'ESTARTIT
“Estem tornant a una època semblant a la dels anys 80”
música en DIRECTE
Defensa el tracte directe de les sales amb els músics i reclama menys traves perquè es puguin obrir més locals

"...Com va començar el Mariscal?

Quan vaig obrir la sala es deia Ciam Ajn, que vol dir “en qualsevol moment” en esperanto. Jo tenia disset anys, i era client de bars, i tocava en un grup punk que es deia Sang Lesbiana, el 1977-78, en plena eclosió dels Clash i Sex Pistols. Teníem ganes de tocar, però no ho podíem fer enlloc, i vaig decidir obrir la sala el 1979, amb 18 anys. En aquella època no hi havia cap problema, obries el bar i la gent venia a tocar, ja des del primer moment. Uns dels primers a venir van ser els Hot Bambú, un trio format per Max Sunyer i un parell de nois més de Cadaqués. Després la gent es va anar assabentant que hi havia un local que feia música en directe, i va anar venint. Tenia molts estrangers, i el bar era com un local pirata, amb cairats, xarxes penjades... Era una història molt hippy, com demostra el nom en esperanto."

Podeu llegir l'entrevista completa aquí

divendres, 6 d’agost de 2010

Darrers dies del NunOff

Últ ims diespergau dirdel festi valNunOff