Pàgines

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Invitació a un tast lingüístic

El proper disssabte dia 13 de novembre, el Museu d'Esperanto de Subirats i l'Associació Catalana d'Esperanto us conviden a tastar l'esperanto.
Aquell dissabte, a les 16 h. l'entrada del museu inclourà un taller pràctic d'esperanto per comprendre com és la llengua i com funciona. Una oportunitat per conèixer les aplicacions pràctiques de la llengua i per resoldre dubtes i curiositats.
També hi haurà la possibilitat d'informar-se amb més detall sobre els cursos d'esperanto que s'estan posant en marxa i de les properes activitats previstes, tant per part del Museu com per part de l'Associació.

divendres, 22 d’octubre del 2010

Giuseppe Pinelli (1928-1969)

 Giuseppe Pinelli: El 21 d'octubre de 1928 neix a Milà (Llombardia, Itàlia) el destacat militant anarquista i anarcosindicalista Giuseppe Pinelli, conegut com Pino. Fill d'una família obrera del barri proletari milanès de Porta Ticinese, sos pares es deien Alfredo Pinelli i Rosa Malacarne. Després dels estudis primaris, començà a treballar del que pogué (factòtum, mosso de magatzem, cambrer, ferrer, etc.) i s'educà de manera autodidacta. En 1944 s'integrà en la «Brigada Bruzzi-Malatesta» de resistència antifeixista com a enllaç del «Batalló Franco» entre els grups de guerrillers anarquistes de Llombardia. Amb l'Alliberament, prengué part en la reconstrucció del moviment anarquista. En 1954 començà a treballar en els ferrocarrils com a mecànic ajustador. En 1955 es casà amb Licia Rognini, a qui havia conegut en un curs nocturn d'esperanto i amb qui tindrà dues filles, Silvia i Claudia. Proper al grup editor del periòdic Il Libertario, òrgan de la Federació Comunista Llibertària de Llombardia (FCLL), en 1963 s'adherí a la Gioventu Libertaria i va fer amistat amb Amedeo Bertholo. En 1965 participà en la creació del «Cercle Cultural Sacco-Vanzetti». En 1968 organitzà un cicle de reunions i de conferències al cercle anarquista «Ponte della Ghisolfa», que s'acabava de crear l'1 de maig d'aquell any, i del qual s'encarregà de la seva biblioteca. També aquest any participà en els primers Comitès Unitaris de Base (CUB), formats per estudiants i obrers. Membre del grup «Bandiera Nera», prengué part en la creació de l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI). Gràcies a que podia viatjar gratuïtament amb tren, es relacionà amb destacats militants llibertaris (Luciano Farinelli, Aurelio Chessa, Umberto Marzocchi, Alfonso Failla, etc.). L'abril de 1969 participà en la creació d'una secció de la Creu Negra Anarquista (CNA), per ajudar els anarquistes víctimes de la repressió, especialment a l'Espanya franquista, i de la qual va ser nomenat secretari. El 25 d'abril de 1969 esclataren diverses bombes a Itàlia, atribuïdes per les autoritats al moviment anarquista, però que la història demostrà l'autoria feixista (Ordine Nuovo) en connivència amb els serveis secrets italians i nord-americans. Durant el mes d'agost d'aquell any es produïren altres atemptats als trens i a Palerm i a Legnano. El 12 de desembre de 1969 una bomba esclatà a les oficines de la Banca Nazionale dell'Agricoltura de la Piazza Fontana de Milà provocant una matança. En aquest clima de terror («Estratègia de la Tensió»), va ser detingut amb 83 companys la nit següent a l'atemptat i portat a comissaria per a ser interrogat pel comissari Luigi Calabresi, per Marcello Guida, Antonino Allegra i alguns sotsoficials. Tres dies més tard --la detenció esdevenia il·legal a partir del segon dia--, poc abans de la mitjanit del 15 de desembre de 1969, Giuseppe Pinelli va ser defenestrat des del quart pis de la Comissaria Central de Milà (Llombardia, Itàlia). Pinelli va ser portat a l'hospital Fatebenefratelli, on es certificà la seva defunció. Encara que el cos presentava clars signes de tortura, la versió oficial va ser «suïcidi»; en 1970 les autoritats parlaren de «mort accidental». Al seu enterrament, el 20 de desembre al cementiri de Milà, assistí un milenar de persones. L'assassinat de Pinelli donà lloc a una intensa campanya d'informació i de denúncia d'aquest crim d'Estat, i va ser objecte de llibres --Pinelli. La finestra sulla strage, de Camilla Cederna--, pel·lícules --12 dicembre, Giovanni Bonfanti--, cançons --La ballata per anarchico Pinelli, escrita per G. Barozzi, F. Lazzarini, U. Zavanella; Lamento, de Franco Trincale--, peces de teatre --Morte accidentale di un anarchico, de Dario Fo--, obres d'art --I funerali dell'Anarchico Pinelli, d'Enrico Baj--, etc. El 17 de maig de 1972 el comissari Calabresi va ser assassinat a trets; els pretesos autors d'aquestes venjança, membres del grup d'extrema esquerra «Lotta Continua», van ser detinguts i empresonats. Actualment les restes de Pinelli es troben enterrades al «Racó dels Anarquistes» del cementiri de Turigliano de Carrara (Toscana, Itàlia).
Font  del text: Anarcoefemèrides 
Font de la foto: Rivista Anarchica

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Ja són aquí, apuntat-hi!


CURSOS PRESENCIALS D'ESPERANTO A BARCELONA

Nivell incial: els dijous de 19:00 a 20:30
Nivell intermedi: els dimecres de 19:00 a 20:30
Conversa: els dijous de 19:00 a 20:30

Inici dels cursos: 10/11 de novembre.

Més informació: barcelona@esperanto.cat
Lloc: Espai Ciemen. Carrer Rocafort 242 bis (entrada per la rampa), Barcelona. Metro: Entença

Si vius a prop de Mollet aprofita la proposta d'Adimo

I també pots aprendre des de casa:

http://cat.lernu.net/ Curs en xarxa
http://www.kurso.com.br/index.php?ca Curs brasiler amb versió catalana
http://www.youtube.com/watch?v=mWbyXVSiCxw Versió en esperanto del curs Muzzy
http://www.youtube.com/watch?v=QuQEeE5WgNw Mètode universal Benson
http://esperanto.cat/ Associació Catalana d'Esperanto, cursos puntuals, tutories

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Radio Klara a propòsit de Tolstoi

Ràdio Klara, en una de les seves seccions de web, datada el 9 de setembre de 2008, ens va fer un interessant recorregut per la vida de Lleó Tolstoi, un personatge cabdal de la història russa i un referent irrenunciable per a la història del món.
Anarquista-cristià, vegetarià, defensor de l'esperanto, contemporani i amic de Proudhon i de Reclús, va ser un abanderat de la no-violencia i la llibertat. Crític amb els poders absolutistes i opresors, va ser excomulgat per l'esglèsia rusa.
Font de la imatge: George's Pictures Russian and the Caucasus

dimecres, 13 d’octubre del 2010

El docu de KISTV

Enmarcat en la recuperació de la memòria històrica, el servei d'informació i notícies de l'Associació Catalana d'Esperanto, KiSTV,en proposa gaudir una entrevista a Manola Moreno, una refugiada nascuda a Reus que va acabar vivint a Occitània.